Esquerra i País

Compromís demana a Camps que ultime els acords de cooperació amb el Govern Català per continuar veient TV3 en la Comunitat.

La portaveu i síndica del Grup Parlamentari de Compromís, Mónica Oltra, demanarà al president de la Generalitat i al Conseller Rambla que apropen postures per fer efectiu el conveni que permeta veure TV3 a la nostra Comunitat i Canal 9 a Catalunya.

El Ministeri ja ha demostra la seua voluntat i el Govern de Catalunya ha manifestat la seua predisposició, sols resta que el Consell presidit per Camps done el pas i demostre la seua clara intenció d’implantar el canal multiplex que garantirà l’emissió definitiva de TV3 a tota la comunitat Valenciana i Canal 9 en Catalunya.

Oltra es va felicitar de que el Conseller català, Josep Manel Tresseras afirmara estos dies que les negociacions amb els responsables valencians per mantindre les emissions de TV3 van per bon camí, i que existeix la voluntat conjunta d’anar cara al Ministeri per negociar quins han de ser el paràmetres de prestació del canal multiplex.

Per al Grup Parlamentari del Compromís els lligams culturals i lingüístics dels dos territoris fa necessari un acord que permeta les majors quotes de col·laboració i reciprocitat possible, habilitant ponts d’unió i canals de comunicació que servisquen d’enllaç entre els dos països.

La portaveu, instarà al Consell perquè no continue amb el requeriment de tancament dels repetidors de Tv3 que te Acció Cultural del País Valencià (ACPV), ja que la signatura d’un acord està propera. Així mateix, es demanarà que s’anul·len totes les propostes de sancions que puguen haver en tràmit contra ACPV relacionades amb aquest assumpte.

La Síndic de Compromís va reconèixer la llavor realitzada durant aquest anys per ACPV i pel seu responsable, Eliseu Climent, així com l’esforç que ha suposat a l’organització mantindre una infraestructura comunicativa al llarg i ample del País Valencià.

Seria contradictori, que a principis del segle XXI, en plena era de la comunicació i de les noves tecnologies, els responsables polítics valencians tancaren les portes a un mitjà de comunicació veí, amb moltes arrels i lligams compartits. Hem d’apostar per la pluralitat informativa, soterrant la censura i els sectarisme comunicatiu, i això sols passa per un enteniment i uns bons convenis de col·laboració conjunta, apunta Oltra.[@more@]

Tweet

Després dels dies de major controvèrsia en la crisi del grup parlamentàri de Compromís i una vegada efectuat el canvi de portanveu, convé fer alguna reflexió sobre uns esdeveniments que resulten interessants en l’evolució de les democràcies occidentals i en la relació entre la participació política i el sistema de partits.
El Compromís i l’espai a l’esquerra del PSOE, en general, és un microcosmos en el que es poden vore amb una certa claredat alguns fenòmens que, pot ser, indiquen per on poden evolucionar alguns aspectes de l’actual participació política de la ciutadania que realment està informada i manifesta un nivell important de seguiment de la vida política de les nostres societats.
Cara a les eleccions de maig s’havien manifestat en el grup més important de Compromís (EU) dues propostes de presentació davant l’electorat: la de l’ampla coalició defensada pels sectors minoritàris (45%) i la del reforçament del perfil pròpi o refundació comunista (55%) i finalment l’opció que es va adoptar va ser la d’acceptar l’acord en les autonòmiques i intentar compensar-lo en les municipals amb unes candidatures en solitari a les grans ciutats o capçaleres de comarca.
Els resultats electorals han segut aclaparadors i els electors han deixat fora de les institucions les candidatures no unitàries i dintre a les de la coalició amb un missatge nítid i contundent que, malgrat tot, no ha rebut cap altra resposta de la direcció d’aquest partit que la rinya o el menyspreu.
Les responsabilitats polítiques que sempre es demanen han segut inexistents en aquesta ocasió i encara s’ha volgut que l’estratègia perdedora ocupara els espais institucionals obtinguts amb l’altra opció. Això si és un frau electoral d’ampla dimensió.
La postura crítica de la majoria del grup parlamentari no és més que el resultat de la fidelitat als posicionaments polítics als que l’electorat ha donat suport i un acte de respecte a la ciutadania i a la seua voluntat lliurement expressada.
La participació política és cada vegada més complicada en les democràcies occidentals i l’electorat informat dona, amb les seues decisions, missatges que han de ser escollits per les forces que els volen representar. En cas contrari la “raó del partit” no te cap sentit

Juli Antón
Tècnic d’animació sociocultural.[@more@]

Tweet

 Conduir en política.http://carlesmulet.blogspot.com/

publicat avui per Mediterraneo
L'esquerra hereva del Partit Comunista més satèl·lits, és a dir, Esquerra Unida, ha entrat al País Valencià en potser la pitjor crisi de la historia del PCPV i/o EU; uns mals resultats electorals, i una manca de reacció en la direcció encertada, ha fet obrir la caixa dels trons, i front a mostres d'autoritarisme i caça de bruixes, s'han aplegat a prendre decisions dràstiques i dures. La falta de mà esquerra, de nou, amenaça en dur la crisi fins a la destrucció total, en lloc de buscar el diàleg fins al final.

Els partits polítics, com la resta d'organitzacions socials, no són en cap cas metes en ella mateixa, no són veritats absolutes i immutables; són simples instruments al serveis de les persones, per a que es puga canviar la societat. I quan un vehicle no funciona, o s'intenta reparar, o es pot canviar de vehicle, donat que allò important és aplegar, fer el viatge, i no quedar-nos abobats mirant la carrosseria, per molt antiga que siga.

A més, per a certs carnets, malauradament, no et demanen ni la pràctica ni la teòrica, te'l donen directament, i per tindre'l, automàticament pots posar-te a circular sense més impediment, i estellar-te a la primera de canvi, i en lloc de rectificar i assumir responsabilitats, la culpa sempre serà dels demés, de les corbes de la carretera, d'un vianant que passava per ahí, o de qui conduïa prudentment i li has fet apartar-se del volant.
Hi ha vehicles vells, i d'altres antics, alguns que mereixen, per tot el que han significat, un bon canvi de motor, i un profund, respectuós però efectiu tunning, per fer-lo actual; i sobre tot, uns bons conductors, el vehicle és salvable, si hi ha voluntat de dur-lo al taller, i homologar tots els carnets òptims per conduir-lo; només així podrem compartir el viatge, sinó, preferisc agafar la bicicleta i conduir pels camins que ja em conec, donat que puc aplegar més tard, però almenys, aplegaré.
http://carlesmulet.blogspot.com/
carles mulet
regidor d'esquerra unida a cabanes[@more@]

Tweet

Davant l’anunci de la conselleria De Benestar sobre la posada en marxa del nou Decret que desenvoluparà la Llei de Dependència, la diputada de Compromís Monica Oltra demanarà més recursos humans per agilitzar la tramitació dels expedients.[@more@]La nostra Comunitat autònoma està a la cua en matèria de desenvolupament de la Llei de Dependència. Mentre altres comunitats autònomes ja han fet els seus deures i han començat el tràmit reglamentari aprovant nous decrets i ordres que faciliten al valencians l’accés a aquest nou dret, el Govern Valencià encara no ha dona cap pas endavant.

Segons Oltra, la Conselleria de Benestar ha publicitat que te la norma preparada per desenvolupar la Llei i que en breu veurà la llum, per això, des del Grup Parlamentari del Compromís s’insta al Conseller Juan Cotino que habilite el personal escaient per què l’administració autonòmica oferisca una tràmit àgil i sense dilació en el temps, facilitant que els ciutadans valencians dependents puguen accedir a les prestacions de manera ràpida.

Han transcorregut més de sis mesos des de l’entrada en vigor de la nova Llei de Dependència, però el Govern de Camps no ha fet res al respecte. Tant és així que, el dos sindicats majoritaris ( CC.OO. i U.G.T.) han alertat de la irresponsabilitat del Consell al deixar desemparats a milers de valencians i valencianes que per manca de regulació administrativa no poden accedir a les noves prestacions econòmiques.

Des del Grup Parlamentari del Compromís s’aposta per un desenvolupament efectiu de la nova Llei de Dependència, així com estar al costat del ciutadans dependents, ja que primer són les persones i cobrir les seues necessitats.

Oltra demana serietat als responsables polítics del PP a l’hora de donar eixida als nombrosos expedients que hi ha aturats en la Conselleria, ja que, a hores d’ara no tenim publicada la regulació normativa que done cobertura a la nova Llei de dependència. No tot pot ser propaganda i bones paraules, cal posar-se a treballar i establir la corresponent regulació autonòmica per tal de fer efectiu el conveni de finançament que ha oferit el Govern d’Espanya.

En València, 25 de juliol de 2007
Grup Parlamentari COMPROMÍS

Tweet

INFORME SOBRE LA RECUPERACIÓ DEL RECORD DE LES PERSONES QUE VAN PATIR INJUSTÍCIES I GREUGES PER CAUSA DE LA GUERRA CIVIL I EL RÈGIM POSTERIOR

Introducció

La guerra civil espanyola de 1936-1939 i les seues conseqüències generaren una sèrie de situacions injustes, i moltes persones, d’una i altra part, en van resultar víctimes. La restitució de la dignitat i de la memòria, i en alguns casos la compensació material, ajudarien a rehabilitar noms i trajectòries, i, des del coneixement profund de la història, a recuperar, convertint la necessitat en possibilitat, el nostre llegat cultural.[@more@]El govern espanyol ha elaborar un esborrany o Projecte de llei, publicat en el Boletín de las Cortes Españolas de 8 de setembre de 2006 amb el títol ”Proyecto de Ley por el que se reconocen y amplían derechos y establecen medidas en favor de los que sufrieron persecución o violencia durante la guerra civil y la dictadura”.

Amb ocasió d’aquest projecte, el qual serà objecte del corresponent debat cívic i parlamentari, el Consell Valencià de Cultura considera oportú pronunciar-se sobre els aspectes de la norma en projecte que puguen afectar a valencians i valencianes d’una trajectòria científica i cultural que, a causa dels enfrontaments de 1936-1939 i el règim dictatorial posterior, hagen estat marginats, ignorats o hagen sofert algun tipus d’agressió injusta.

Algunes consideracions a fer des del Consell Valencià de Cultura

Amb independència del curs que puga seguir el Projecte de llei al qual hem fet referència, el Consell Valencià de Cultura considera que restaurar el record, i reparar injustícies que han afectat a un nombre considerable de ciutadans, pot contribuir a la convivència democràtica, i a recuperar aportacions importants als camps culturals científics i professionals, amb el conseqüent enriquiment del patrimoni de coneixements de la societat valenciana i de l’espanyola.

Per això, algunes institucions valencianes, i el mateix Consell Valencià de Cultura, han editat i recuperat l’obra, o les activitats, de persones que estarien afectades pel Projecte de llei esmentat. Amb tot i això, hi ha un gran nombre de persones, d’una i altra vinculació política, que en alguns casos van sofrir algun tipus de castic per les seues idees, i que posseïen carreres meritòries en el camp de les arts, la literatura, la ciència, la investigació, o les professions lliberals, de les quals se’n pot perdre el record.

A més de la iniciativa de familiars o de les actuacions que puguen fer-se a títol personal, les institucions valencianes haurien de fer un esforç per a recuperar i recordar a moltes d’aquestes persones, rehabilitar els seus noms i divulgar les seues obres o mèrits. La Biblioteca Valenciana manté un Departament de l’Exili Republicà, dedicat a recuperar l’exili cultural –que no inclou, però, a una sèrie de persones que podríem situar en “l’exili interior”, les quals van continuar, després d’un temps de presó, sanció o marginació, exercint els seus oficis amb moltes dificultats. La Universitat d’Alacant també manté un departament semblant.

La recuperació ha de ser una activitat tendent a recordar i, en algun casos, a rehabilitar, a tots els qui patiren les conseqüències de la guerra en les seues carreres i les seues obres, dedicades a la cultura –en la qual, naturalment, incloem l’activitat científica.

Conclusions

Primera.- El Consell Valencià de Cultura considera just i convenient que la recuperació del record de les persones esmentades i de les seues aportacions culturals siga un instrument de concòrdia i conciliació sense exclusions partidàries.

Segona.- El Consell Valencià de Cultura proposa que les institucions valencianes estudien la possibilitat de crear un Centre d’informació i documentació sobre persones i activitats vinculades amb la cultura i la ciència que van ser objecte de repressió en la guerra civil i en el règim posterior, de tots els signes, partint, com a primer element, del departament ja existent a la Biblioteca Valenciana, i ampliant-ne l’abast.

Tercera.- El Consell Valencià de Cultura, havent observat l’interés per conservar i rehabilitar el paper de molts valencians i valencianes, de divers signe ideològic, marginats per causes polítiques, i havent editat ja alguns estudis relacionats amb el tema objecte del present informe, manifesta la seua voluntat de col·laboració en el projecte proposat.

Quarta.- El present informe es traslladarà al Govern Valencià, a la Biblioteca Valenciana, al president de les Corts Valencianes i a totes les universitats públiques valencianes.

València, juliol de 2007

Comissió Jurídica

Tweet

vicentgalduf | País | dimarts, 24 de juliol de 2007

Cal insistir tantes vegades com faça falta. Avui s’ha consumat el nomenament signat per Francisco Camps en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, i per tant la seua entrada en vigor, del nou consell d’administració de RTVV. Aquest bloc ja va dir la seua fa uns dies quan es va conèixer les propostes de PSPV i EUPV. Tret de Miguel Mazón, doctor i anterior alt càrrec en la Conselleria d’Economia quan Lerma era president, la resta estan incorrent en un supòsit de, si més no, al·legalitat. Dolors López, José Ignació Pastor o Fina Nicolás, que ha resultat ser la parella del vicesíndic del PSPV a les Corts, Ángel Franco, no compleixen amb la condició que especifica la Llei de Creació (és una llei, però… si no es compleix s’incorre en il·legalitat?) de ser persones de reconeguda rellevància o prestigi professional. Més greu encara és el cas d’Amadeu Sanchis, el candidat d’EUPV, tot i que hauria d’haver sigut triat a proposta del grup parlamentari. Com era Glòria Marcos l’anterior membre d’EUPV al consell d’administració (va ser-ho durant 8 anys), ara era impossible que reconeguera la necessitat de donar passos endavant per normalitzar les regles bàsiques del funcionament institucional. Si no el va donar ella, no es pot pretendre que ens confonga a tots accedint a nomenar un independent de reconegut prestigi en el món acadèmic i de la informació, com ara Rafa Xambó.[@more@]

Tweet

EiP fa una aposta inequívoca per la continuïtat del Compromís i deixa oberts ponts de diàleg per recomposar la situació interna del grup parlamentari.

El grup parlamentari tria un secretari d'actes, acorda la realització d'un reglament intern i ratifica els acords presos fins ara.

[@more@]

La reunió que ha celebrat el Grup Parlamentari del Compromís s'inicia amb la tria d'un secretari d'actes que certifique a partir d'ara tots i cadascun dels acords.

També s'ha pres l'acord d'elaborar un reglament de funcionament intern, eina de treball que al principi de la legislatura no fou desenvolupat per Gloria Marcos i que s'ha vist que és necessari.

Un altre dels acords que ha pres el grup parlamentari ha sigut la ratificació dels acords presos el dia 13 de juliol, on es va decidir que el representant de RTVV per part del Compromís era el sociòleg expert en mitjans de comunicació, Rafa Xambó i no una persona de perfil partidista com la que proposava Gloria Marcos. Proposta que Gloria, a part de no deixar debatre en el si del grup, no va voler tan sols ni sometre-la a votació. I per tal de mantidre esta línia política del Compromís (avalada pels electors i per la majoria del diputats del grup) i complir així amb el programa electoral de la coalició, es va tindre que procedir a la substitució de la fins aleshores Síndic, sense trencar amb la composició interna del Grup. Fet que, el lletrats de les Corts Valencianes han avalat avui amb un informe.

Aposta pel Compromís

En roda de premsa posterior, la Diputada Mónica Oltra va manifestar i remarcar amb contundència que l'aposta inequívoca seua i de la majoria del grup parlamentari és el Compromís, i que es va a treballar per defensar-lo en els propers anys al parlament valencià.

Per a Oltra, Compromís no és una segona marca d'EUPV, ni molt menys de la majoria d'EUPV dirigida per Gloria Marcos i el PC, és una projecte col·lectiu que supera l'àmbit partidista, on molts ciutadans i ciutadanes han dipositat la seua confiança i als que ens deguem electoralment. Actuar de manera partidista i voler convertir a Compromís com a segona marca d'EUPV, pot suposar una estafa a la ciutadania.

Des d'EiP entenem que cal una nova forma de fer política. Hem pres nota de dels resultats electorals i volem ser útils, no sols als nostre militants, sino a tots els votants del Compromís i al conjunt del País Valencià.

La tria de Rafa Xambò el darrer dia 13 de juliol era una mena de confirmació que les coses podien canviar des de l'esquerra, però, amb decisions sectàries, poc dialogants i antidemocràtiques com les que ha volgut implantar Gloria Marcos al si del Grup Parlamentari (alçant-se de les reunions i no deixant votar) hurtant la democràcia interna, així com en la pròpia direcció d'EUPV (on no s'han mantés, ni la pluralitat, ni el consens), han derivat en situacions que des d'EiP mai haguerem volgut.

De fet, en la reunió que ha celebrat avui el Grup parlamentari s'ha proposat a Gloria Marcos que modificava la seua forma d'actuar i acceptava la democràcia interna i les línies programàtiques del Compromís, se li tornaria a nombrar com a Síndica del Compromís, fet que va rebutjar.

Des d'EiP es continua dient que les coses no són irreversibles, que tot es pot parlar i que hem d'emprar el diàleg com a eina de treball, sense apriorismes i sense posicionaments autoritaris, mantenint la ferma aposta de continuar treballant conjuntament pel Compromís.

Tweet

[@more@]

Tweet

A la seu de CCOO-PV, amb la presència de destacats dirigents del PC-Andalusia (Wily Meyer i Diego Valderas), PC-Catalunya i PC-Aragó s’han reunit al voltant de cent cinquanta persones en l’acte convocat per donar suport a Gloria Marcos com a sindica del Grup Parlamentari de les Corts Valencianes i per obrir expedient a les dues diputades que, en desacord amb els nomenaments fets antiestatutàriament per la sindica sense consultar al Grup i sense atendre a la pluralitat d’EU, han demanat la seua substitució.

Aquesta reduida presència de membres d’EUPV a la reunió, malgrat la crida generalitzada a assistir que s’ha fet a tota l’afiliació, és una mostra del poc entusiasme que desperten ja en aquesta organització les campanyes de “suport incondicional” a unes actuacions cada vegada més sectàries i excloents.

En EiP veiem amb preocupació com s’impulsen dinàmiques de trencament que tenen més a vore amb l’estrategia de desgast contra Gaspar Llamazares que impulsa el PCE (amb el suport del PCPV i de G. Marcos) que amb la necessitat de reconduir les actuacions de l’actual direcció d’EUPV pel cami del consens, el diàleg i el respecte a la pluralitat.

Un conflicte polític no es resol administrativament amb mesures disciplinàries, que rebutgem totalment, contra unes persones que no han fet més que posar en evidència la poca convicció d’una part d’EU en l’aposta del Compromís així com les seues actuacions autoritàries i antidemocràtiques, impedint el diàleg i les votacions.

Esperem que s’impose la democràcia i la cordura de manera que es puga desenvolupar un procés de millora del Compromís que permeta comptar amb més convicció i més proposta alternativa, creible, possitiva i de canvi.

Dissabte, 21 de juliol de 2007.

Esquerra i País[@more@]

Tweet

CARLES ARNAL

La crisis vivida estos días en el grupo parlamentario del Compromís puede sorprender y preocupar a una parte de la ciudadanía, pero tiene causas concretas, analizables y comprensibles. Para poder entender qué está pasando conviene considerar el transfondo, el marco de los acontecimientos.[@more@]Recordemos que el parto del Compromís fue largo y difícil y fue mal defendido por la actual dirección del partido mayoritario: EUPV. Sencillamente, la ahora cuestionada Glòria Marcos y su equipo no deseaban el Compromís. Lo aceptaron muy tarde y mal, como una fatalidad inevitable, ya que se creó tal presión ciudadana y tal ambiente en los medios de comunicación que bloquear el acuerdo traía más perjuicios que beneficios, incluso para los que no lo deseaban.

Ahora bien, EUPV sólo aceptó el pacto a nivel autonómico y en unas pocas ciudades, justo donde menos poder tiene su aparato oficial. Por otra parte, Marcos impuso unas condiciones draconianas, abusivas, que el resto de socios tuvo que aceptar ante el peligro de que el pacto se frustrase, como en algunos momentos parecía que iba a ocurrir.

La Comisión Política del Compromís (órgano de coordinación del pacto que EUPV se ha resistido a convocar hasta pasado más de un mes de las elecciones, pese a las peticiones de otros socios) se diseñó dándole a EUPV el doble de representatividad que al Bloc (60% y 30%, respectivamente). Esta proporción resulta claramente desequilibrada, mucho más después de las elecciones, que han mostrado a una EUPV en declive, en el límite del 5% de representación política, y a un Bloc que se mantiene dignamente muy cerca de esa frontera. Seguir empeñados en decir que el Bloc es la mitad de importante que EUPV es puramente surrealista. También se actuó de manera injusta al conferir un escaso 8% al partido verde de Peris y un incalificable 1% a nuestra organización, Els Verds-Esquerra Ecologista (un castigo a nuestra posición abiertamente pro-pacto, como interpretaron diferentes comentaristas políticos). Acatamos lo que creímos injusto y avasallador a cambio de conseguir un objetivo superior, más allá de nuestros intereses partidistas: el Compromís.

La letra pequeña del pacto tiene otras cláusulas abusivas y favorables a EUPV, que se aceptaron en ese contexto de “lo tomas o lo dejas”. Seguir exigiendo fidelidad absoluta, sin matizaciones ni compensaciones, a la letra de ese pacto puede ser muy legal, pero no favorece ni la convivencia en el seno de la coalición ni su propio futuro o reedición.

Ante las próximas elecciones generales (ya están a la vuelta de la esquina), EUPV proclama de cara a la galería que quiere reeditar el pacto. Sin embargo, esta afirmación queda absolutamente vacía si no hay un cambio importante de actitud en esta organización. La actual dirección, que no reconoce fallos, que se mantiene inamovible y que margina a su sector crítico, sabe perfectamente que si impone a un cabeza de lista poco atractivo para los demás (por ejemplo, la secretaria general del PCPV) y establece unas condiciones tan asimétricas como en el pasado pacto, el Bloc no aceptará. Justo lo que desea Marcos; pero además podrá culpabilizar a los demás de no desear un pacto que resulta inviable en las únicas condiciones que EUPV quiere ofrecer.

La única vía para reeditar el pacto en las generales y también para mantenerlo y reeditarlo en las autonómicas y municipales de 2011 es que EUPV cambie de dirección política. Si esto no ocurre en breve, el Compromís estará muerto aunque se mantuviera formalmente durante cuatro años. Para que una coalición esté viva y a pleno rendimiento hace falta que todos los miembros se sientan cómodos, se sientan tratados con justicia, se les escuche. Hacer funcionar la apisonadora, imponer decisiones gracias a un sistema injusto de proporcionalidad, etc., se puede tolerar, pero no entusiasmará a los demás partidos. Con un 60% para EUPV y sin que pueda acceder a la Comisión su sector crítico, las votaciones serán muy previsibles.

Recordemos también que la minoría crítica en el seno de EUPV, aunque supera el 40%, se ve relegada en las decisiones fundamentales. Por ejemplo, pese a aportar dos diputadas y la mitad más o menos de los concejales electos, no tiene ninguna representación en la Comisión Política del Compromís (ni siquiera el 20%, que supondría un tercio de la representación de EUPV, por debajo de su importancia real, pero que dejaría claro que el Bloc, más los renovadores de EUPV i Els Verds-EE, suponemos más del 50%).

La única manera de reeditar el pacto, de que dure hasta 2011 y que se renueve, es que este pacto se realice con los que realmente se lo creyeron en el pasado, se lo creen hoy y lo consideran imprescindible en el futuro para las fuerzas nacionalistas, de izquierda transformadora y ecologistas. El Bloc, los sectores críticos de EUPV y nosotros consideramos necesaria esta vía. Sería bueno que en el pacto estuviera la totalidad de EUPV, pero esto, ahora por ahora, resulta imposible sin cambios en la dirección de EUPV que parecen improbables. Si no se dan esos cambios, el Compromís se habrá de reconstruir con una nueva y sólida base: sólo con aquellos que se lo creen de verdad.

Si no cambia la actual dirección de EUPV no sólo llevará a su partido al extraparlamentarismo y la marginalidad en cuatro años, sino que puede arrastrar en su caída a toda la izquierda alternativa. Plantar cara a este destino, como hacen los compañeros de EiP, puede parecer peligroso, aventurero o cruel. Pero lo realmente peligroso es que todo siga igual…, con la hegemonía del PP, el riesgo del bipartidismo total y la izquierda transformadora hundiéndose en lento pero imparable declive.

Carles Arnal es portavoz de Els Verds-Esquerra Ecologista del País Valencià.

Tweet